El 1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana tindrà lloc al Castell de Falset entre el 19 i el 21 d’octubre
dijous, 11 octubre, 2018
L’esdeveniment reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica de tots els territoris.
El congrés està organitzat conjuntament pel Departament de Cultura, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset.
El Castell de Falset acollirà, els pròxims 19, 20 i 21 d’octubre, la celebració del 1r Congrés de la Jota als Territoris de Parla Catalana. L’esdeveniment reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica per posar en comú les recerques més recents i per debatre l’estat actual d’aquesta manifestació cultural en aquest conjunt de territoris. El programa inclou comunicacions de caràcter acadèmic que s’alternaran amb activitats de caire lúdic i actuacions, que es complementaran amb exposicions i presentacions.
El congrés està organitzat conjuntament pel Departament de Cultura, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset, amb la col·laboració entre d’altres de l’Associació Cultural "La Clavellinera", Espai de So, Trencadansa, Escola de música tradicional ebrenca Lo Canalero i Rondalla dels Ports, la Casa de la Jota, els Dulzaineros del Bajo Aragón, el Centre d’Estudis del Masroig i d’un nombre important d’entitats culturals locals.
La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics: els aspectes històrics de la jota; el seus aspectes identitaris i de patrimonialització; el seu ús i funció, i les seves formes de transmissió.
En l’apartat d’aspectes històrics es pretén analitzar el fet que la Jota és un dels casos més complexes de relació entre els àmbits popular i “acadèmic” tal com demostra el fet que diferents autors clàssics l’incorporen com gènere a les seves obres.
El segon àmbit se centra en la reflexió entorn la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la Jota.
El tercer eix que tracta l’ús i funció té com a objectiu donar visibilitat sobretot als usos i funcions més actuals que permeten traçar un mapa de la vigència de la jota en els territoris que ens ocupen.
Finalment, el quart eix, formes de transmissió, pretén posar sobre la taula els múltiples espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal, la informal, etc.
Les diferents intervencions del congrés abordaran la Jota des de la vessant musical, la del cant i la de la dansa.
La jota és una música, un cant i una dansa de parella -tot i que també es pot ballar individualment- estesa per gran part de la península Ibèrica i les illes Balears i Canàries, així com per diferents punts de l’Amèrica Llatina. A Catalunya, la jota, amb diverses denominacions i característiques, és present a diferents punts de les comarques pirinenques i de ponent, a les zones veïnes amb les comarques catalanoparlants de l’Aragó, punts de la Catalunya Nova i principalment a les comarques de les Terres de l’Ebre i el Priorat. Documentada per diverses fonts des de mitjans del segle XVIII, s’ha mantingut viva fins l’actualitat, tan en el cas de la jota ballada com en el de la jota cantada improvisada.
Com a ball, la jota depèn de la seva forma musical, la qual es composa d’una part instrumental a manera de tornada que es correspon amb la part dansada pròpiament dita, i que s’alterna amb les anomenades cobles, d’estil vocal, cantades generalment per una veu solista recolzada per un suau acompanyament instrumental per tal de no ofegar la veu. Generalment, la música de jota es composa de 7 frases melòdiques l’ordre de les quals és molt variable, de quatre compassos cadascuna i de ritme ternari -ternari ràpid-. Segons indiquen F. Pujol i J. Amades al “Diccionari de la Dansa, dels Entremesos i dels Instruments de Música i Sonadors”, les jotes de Catalunya, Balears i l’Aragó tenen la particularitat de transformar en ritme binari el segon compàs de totes o de la majoria de les 7 frases melòdiques, que són de ritme ternari. L’harmonia consisteix en una alternança contínua, cada quatre compassos generalment, d’acords de tònica i de dominant, normalment en mode major.
La jota, en el seu aspecte de ball, pot ser interpretada per parelles o individualment. Normalment, les parelles de balladors estan formades per un home i una dona, encarats entre sí, que van canviant de lloc: la dona al lloc de l’home i viceversa tot executant una sèrie de passes que poden tenir característiques peculiars, segons les variants de tipus local o comarcal i també segons les “mudances” que siguin capaços d’executar, moltes vegades improvisadament, els balladors però sempre amb una base comuna, fruit del compàs ternari portat a una velocitat que es caracteritza per una certa vivacitat, i degut també al seu cant valent i potent en les cobles, encara que la podem trobar cantada, tocada i ballada a un temps més moderat segons la zona geogràfica. Trobem, doncs, variants que van des de la més cadenciosa i pausada, amb poca o bé nul·la elevació, fins a la més saltada i de ritme més viu, segons la personalitat del territori i les influències rebudes. Majoritàriament, la jota es balla a Catalunya amb els braços a una alçada moderada i fent petar els dits a manera de castanyetes.
Priorat, la Ribera d’Ebre i alguns pobles de la Terra Alta i el Baix Camp els balladors formen un cercle al voltant de la plaça, moltes vegades amb una foguera al mig, al voltant de la qual s’executa la dansa, interpretada pràcticament sempre per una banda de música o orquestra. Al Priorat i també en alguns punts de les Terres de l’Ebre, la jota pren molt sovint el nom i s’estructura com a ball de coques, és a dir, una dansa en què els balladors compren una coca i l’ofereixen a la balladora desitjada, o ballen amb la coca a la mà.
A la resta del territori -bàsicament al pla i al litoral de les comarques ebrenques- els balladors es distribueixen normalment en dues fileres –una d’homes i una de dones- encarades i en aquesta disposició es fan les evolucions i mudances de costum, acabant sempre al mateix lloc on s’ha començat. Originàriament en aquestes zones la jota es balla al so de dolçaina i tabal, i més habitualment, és també interpretada per formacions de rondalla, integrades per un nombre variable de músics amb instruments de vent, corda, i percussió, a més de la veu, ja que aquestes jotes admeten el cant de tal manera que, en moltes ocasions, aquest passa a ser-ne la principal característica.
Per a més informació sobre el congrés:
Formulari d’inscripció a:
En cas d'emergència ...
informació de contacte ►
Notícies
dimarts, 1 octubre, 2024
dimecres, 18 setembre, 2024