Jaume Domènech: ‘Per festa major anunciaré si em torno a presentar com a alcalde de Falset’

A les portes de la festa major de Falset, Reusdigital.cat entrevista l’alcalde del municipi, Jaume Domènech (Falset, 1957), amb el propòsit que valori aspectes d’aquest mandat. Domènech reconeix que la màxima preocupació del govern municipal és el subministrament de l’aigua, un problema que “no se soluciona amb els recursos actuals dels pous”. A més, el batlle falsetà mostra la seva satisfacció per l’aplicació de la Llei de barris, un projecte que, tot i alterar puntualment l’endeutament, ha possibilitat reformes en diversos indrets del municipi. Domènech anunciarà per festa major si es torna a presentar com a alcalde.

Pot dir que l’actual és un mandat còmode?

Els mandats no són mai còmodes. Si ho són, vol dir que hi ha hagut poca activitat. Falset és capital de comarca d’uns tres mil habitants, però déu-n’hi-do la quantitat de situacions que et trobes en el dia a dia. Ens hem proposat tirar endavant una sèrie d’objectius i projectes que eren dins del nostre programa electoral i per això has de respondre. Ara ja no és com abans. Jo he viscut dues etapes com a alcalde, amb dues situacions econòmiques i polítiques molt diferents. M’he trobat amb una crisi política i amb un article 155 que han fet que el dia a dia a l’Ajuntament en l’àmbit econòmic hagi estat dur. Però tenim molta il·lusió per fer projectes i tirar coses endavant. Això vol dir que s’ha hagut de treballar molt amb l’equip de govern perquè entre tots portem el timó.

Falta menys d’un any per a les eleccions municipals. Com es troben els compromisos adoptats al començament del mandat?

Els compromisos sempre són dins del programa electoral, però ja vam dir que era un programa bastant extens, no per complir en un mandat, però s’ha intentat garantir una sèrie de bases que, si l’Ajuntament que surt a les pròximes eleccions també les preveu, crec que es començaran a visualitzar. Abans sempre dèiem que quatre anys eren pocs, sempre dèiem que el millor seria tenir-ne vuit perquè tindríem el complement perfecte: quatre anys per a assentar les bases i quatre més per a acabar de construir el projecte. Per a nosaltres, un dels temes destacats dins del programa era el turisme, i s’han anat fent coses. Evidentment, no hem fet tot el que voldríem, però s’han anat marcant una sèrie de pautes que s’han de continuar treballant durant els pròxims anys.

El subministrament d’aigua i el projecte de Llei de barris són les dues iniciatives que han generat més inquietuds?

Un problema molt gran que tenim a Falset, i que no està resolt, és el subministrament de l’aigua. Els pous que podem aconseguir, i en nombre limitat, són d’aigua, i ja han estat estudiats geològicament. Pel que fa a l’aigua del riu Siurana, és una lluita que està pendent, perquè l’aigua d’aquest riu ajuda perfectament a refer els aqüífers i ara fa molt de temps que no ho fa. Tot i que s’han fet coses, el problema no està solucionat. L’any passat, el mes d’agost, es van fer dos pous que hi han ajudat, però el problema és que si no tenim pluges intenses, no ho podrem solucionar. Una altra alternativa és portar l’aigua que tenim fixada en el projecte d’Acuamed, però cada vegada la veig més lluny. S’ha localitzat un pou molt important a la zona del Masroig que fins i tot té filtracions del riu Ebre, i això seria la solució. Un projecte que a més de Falset pot abastar els pobles del Masroig, Marçà, els Guiaments i Bellmunt del Priorat. Això ajudaria a solucionar el problema almenys durant 20 o 25 anys, i també facilitaria el creixement de Falset.

Parlem de la Llei de barris.

La Llei de barris és una benedicció de l’Administració cap als nuclis antics i històrics. L’any 2009, Falset va aconseguir ser inclòs en la Llei de barris, cosa que ha estat molt important per al municipi. Totes les obres que s’han fet durant els darrers mandats han estat possibles gràcies a aquesta llei. Al conseller, a qui hem convidat a fer la inauguració, li demanarem que torni a activar el projecte de Llei de barris, ja que ens ha ajudat força, sobretot en els moments de sequera econòmica. La Llei de barris té una identitat pròpia: no només preveia el totxo i les actuacions en els nuclis antics que necessiten una transformació, sinó també iniciatives de canvi de cultura social.

Deu coincidir amb mi que algunes d’aquestes obres suposen una dificultat a l’hora de sensibilitzar veïns, sobretot en el moment de presentar-les.

Evidentment. Quan defineixes una obra d’un carrer, el primer que has de fer és exposar-la als veïns, i cal tenir present que hi ha diferents sensibilitats. En un projecte que pugui abastar cinquanta veïns hi ha cinquanta opinions i has d’intentar copsar les de la majoria, i sobre aquesta base, intentar fer-ho tan bé com sigui possible, amb voluntat i ganes. De totes maneres, he de dir que em sento satisfet, tant de les obres fetes com de les empreses adjudicatàries. També és cert que tenim una data límit per a acabar aquestes obres, que era el 30 de juny, però la Generalitat ens ha allargat aquest termini un any i mig, perquè a l’Ajuntament de Falset no se li havia concedit el mateix temps que a altres pobles. Se’ns va donar la raó en la reclamació que vam fer i això ha permès tenir més temps per a acabar l’obra i poder fer alguna cosa més amb uns diners que no s’havien exhaurit.

Què ens pot dir del present i del futur de les instal·lacions de la Falbar?

No amago que si alguna vegada se’n fa alguna cosa, hauré de presentar-ho a l’equip de govern i també al poble. Jo he intentat posar-me en contacte amb els propietaris d’aquest immoble, que són quatre bancs, però no és fàcil perquè tenen sensibilitats diferents. Ara bé, finalment, estem a punt de tancar un acord sobre una acció de compra. Però qui ha de decidir és el poble, tot i que jo crec que és una bona opció, ja que és un equipament que en aquests moments està protegit per la normativa urbanística. Nosaltres ens hem reafirmat que és una zona d’equipament industrial i que, per tant, no té una condició urbanística per a poder fer-hi pisos. Això dona avantatge a l’Ajuntament perquè aquest terreny no podrà ser mai venut per a fer-hi pisos. En el moment en què tinguem aquest document, que ja s’està acabant de firmar pels quatre bancs, serà feina de l’Ajuntament. Jo crec que seria una bona opció que s’ho pogués quedar la població, que fos un equipament seu. Seria un lloc emblemàtic, és al mig del poble i, per dir-ho d’alguna manera, ho domina tot entre la part nova i la part antiga. Té 2.400 metres quadrats de planta al primer pis i, per tant, hi cabria tot: associacions, sales polivalents, policia local, oficines municipals, serveis tècnics, atenció directa al públic... Així, es podria fer que l’actual zona de l’Ajuntament quedés més com a zona política.

Parlem de més equipaments. S’han posat en marxa l’espai jove i el museu, que s’inaugurarà pròximament.

El museu al castell. Aquesta aposta va venir a través de l’Institut de Cultura. Vam fer una exposició del món jueu i, en voler-la fer-la itinerant, vam pensar a fer un canvi al castell del vi, que també necessitava una transformació. Finalment, es va fer una aposta per convertir-lo en el museu de Falset amb els recursos de què disposem. Aquesta, doncs, ha estat l’aposta que s’ha fet en aquest mandat per part de l’Ajuntament i l’Institut de Cultura. La idea és obrir-lo el dissabte 8 de setembre. Volem que sigui el museu de Falset, però també el de la comarca, que sigui una projecció de la nostra història, però també una crida turística, un punt de visita, i continuar, així, amb la promoció turística i millorar el posicionament turístic de Falset.

Què més en pot dir, de la promoció econòmica de Falset?

Quan parlem de la promoció econòmica podem diferenciar, d’una banda, l’economia de l’Ajuntament, i de l’altra, l’economia local. L’economia municipal, lògicament, ha tingut els seus alts i baixos: els dos primers anys van ser de planificació i, sobretot, de contenció pel que fa al nostre pressupost. També vam anar rescabalant una sèrie de crèdits i baixant, així, el nostre endeutament, cosa que ens va permetre utilitzar la Llei de barris. A l’Ajuntament sempre estarem endeutant-nos, apujant i abaixant l’endeutament, ajustant el nostre pressupost. S’ha de ser molt precís quan redactes pressupostos, preveus les inversions i planifiques els endeutaments. Ara mateix estem al màxim d’endeutament, si bé també tenim pendent cobrar tota la inversió de la Llei de barris, ja que el 75% de tot el que s’ha invertit ens ho ha de pagar la Generalitat. Per tant, fins que no ens comencin a pagar... No sabem el temps que tardaran, però la Generalitat actualment està bastant al dia. Precisament aquesta setmana s’han cobrat uns diners de la Llei de barris, cosa que vol dir que la Generalitat va complint, i quan ens paguin la part important de totes les obres que s’han fet ens tornarem a posar en uns nivells d’endeutament del 50-60% i l’Ajuntament tornarà a tenir capacitat de fer inversions. D’altra banda, hi ha l’economia local, i un dels factors és el turisme, que està basat sobretot en el tema del vi. Aquesta ha estat la gran aposta que s’ha fet a la comarca. Al Priorat hi ha al voltant de dos-cents seixanta cellers entre la DO Montsant i la DOQ Priorat, i això vol dir que hi ha un moviment econòmic important. Evidentment, una de les potes destacades de l’economia del vi és el turisme, el comerç artesà, que la gent hi trobi un valor afegit important. També tenim la restauració. Tot i que sabem que hi hauria d’haver més moviment, som conscients que som a dos passos de Reus i, en segons quines coses, l’oferta comercial de la capital del Baix Camp no es pot comparar amb la de Falset. Però nosaltres hem de vendre el que té la nostra identitat, treballar amb aquesta mentalitat i intentar transmetre-la també als nostres ciutadans perquè captin aquest missatge i encarin els seus negocis cap a aquest posicionament. Crec que hi ha molts negocis que s’han anat especialitzant, sobretot en tot el que es fa al voltant del vi, però realment en faltarien més. A vegades, veus alguns poblets francesos que viuen amb molta intensitat la cultura del vi, i en un poble de mil habitants hi pot haver set botigues de vi especialitzades en temes determinats.

Falset, capital d’una comarca que segueix treballant per ser reconeguda per la UNESCO, oi?

Esperem que els 10 o 12 anys que fa que es lluita per a això serveixin per a, finalment, obtenir aquest reconeixement. Aquest seria un altre actiu important que comportaria un tipus de turisme molt especial; per tant, seria molt positiu que aquest impuls final realment es materialitzés de cara a l’any vinent.

El seu mandat ha coincidit amb els fets de l’1 d’octubre. Què ens en pot dir?

Va ser una jornada memorable que sempre recordaré. Estem preparant una proposta perquè la plaça del col·legi sigui anomenada plaça de l’1 d’Octubre. En una part molt important del nostre poble quedarà gravat el record d’aquest moviment transversal i, sobretot, ciutadà, d’aquest sentiment democràtic. Hi havia molta gent que va anar a votar per la independència de Catalunya, però també n’hi havia molta que va anar a votar per la democràcia, per ser lliures. Per això dic que va ser un moviment ciutadà i transversal, amb un gran sentiment de país. Però ens vam trobar amb el que ens vam trobar. A Falset també estàvem pendents de si venia la policia, però finalment no va ser així. Avui, precisament, estava amb el director de l’escola, mirant les escales, i ens preguntàvem què hauria passat si realment les 'tropes d’assalt' haguessin vingut aquí. Tenim moltes escales, i es van veure imatges en les quals tiraven la gent escales avall. Però al marge de tot això, que és especulació, crec que és un dia que hem de recordar com el dia de la democràcia i el dia de la llibertat. Recordo que el 80% del nostre poble va estar defensant la democràcia.

Té decidit tornar a presentar-se com a alcalde a les pròximes eleccions municipals?

El dia de la festa major ho anunciaré; sempre espero a la festa major, quan fem el pregó de festa a la plaça. Ara ho estic començant a meditar i aquell dia ho anunciaré definitivament. Però hem de tenir present que a la vida tot té un començament i un final i, per tant, també he de començar a pensar en els anys que han passat, que no m’han perdonat. La vida és la que és.

El que diu dona a entendre que no s’hi presentarà.

No, no, només dic que a la vida hem d’estar preparats per a tot, jo el primer. Hem d’estar preparats per a poder seguir fent una tasca que fa anys que fas o per a deixar-ho estar en un moment donat, saber dir que no. Tothom ha de saber veure quan és el seu final. I la vida pública és pública, és de tots. Quan amb el grup independent vam començar a posar-nos en política local, jo sempre vaig defensar una cosa que no he complert mai: que hi estaríem vuit anys i cap més per a deixar que es renovessin els ambients, que no es caigués en manipulacions, per a introduir vitalitat i només idees. I ara ja fa vint anys i escaig que participo en la vida municipal.

La festa major d’enguany pràcticament comença.

La festa major sempre ha estat un acte molt especial al qual dediquem molts esforços, sobretot per part del regidor de Festes, Joan Coll. Ell viu molt la festa major, és una persona amb molta tradició, que defensa la cultura. El seu pare ja va ser regidor de Festes; per tant, sap preparar-ho molt bé i tots quedem a les ordres del Joan per a donar-li suport. Ara, que ja hi som al damunt, ja ens hem reunit per a parlar-ne. L’organització és complexa, amb multitud d’actes per coordinar i assegurar-se que tot funcioni. La festa major és del poble i ja ho diuen: és la festa gran.